Em dic la veu

Rosa Font Massot (Sant Pere Pescador, 1957) És professora de literatura catalana en un institut de secundària de Girona. Ha publicat els llibres de poesiaTres notes i el silenci (1989), Quadern dErinna de Telos (1989), Com ombres vives (1996), Aigua Llunyana (2000, premi Vila de Martorell), La llum primera (2004, premi de Poesia Festa dElx), Des de larrel (2008), amb el qual guanyà el premi Rosa Leveroni, i Un lloc a lombra (2011), guardonat amb el premi Carles Riba lany 2010. Ha publicat també les novel·les Envia'ns un àngel (1999) i Lànima del freixe (2003). En aquest Em dic la veu, Rosa Font ja deixa entès de manera diàfana que fa temps que en el seu procés de descobriment de lintern ha iniciat un camí dindagació del que podríem dir-ne la tercera dimensió del jo, això és, la penetració en les fondàries dallò que no és, de tot allò que no som; justament per no deixar de construir una idea tan complexa i tan ampla com és lésser en el temps, aquest desig de ser en la vida des duna expectativa humana, emocional i intel·lectual el màxim de consistent. A partir de la consciència dun paisatge (interior i exterior) es basteix un trajecte crescut, en essència, en aquest autoconeixement previ i alhora paral·lel que reclama el coneixement del món: el trajecte que sens perfila en lespai que va des de larrel (el desig de ser) fins a la llum (laspiració a algun sentit de totalitat); des dara, des dun lloc a lombra. (R. C-P)